És abrumador, com les arrugues de l'home més vell del món,
que encara dibuixen un somriure forçat i t'intenta demostrar
que les cames no li fan figa, que encara està centrat en el que fa.
I tant que és abrumadora la preocupació que et recòrrer el cos
i et fa preguntar si val la pena aquesta ansietat, i per un instant
tu també et sents com un somriure forçat, desmentint la veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario