Amb una melodia primaveral,
surt el sol davall la mar,
una llum boreal des de el terrat.
Em miro l'oceà,
sembla que no hagi d'acabar mai,
que el puguis agafar amb la mà,
i al tocar-lo,
que es desfagi entre històries d'antics samurais
que lluitaven per salvar l'humanitat,
com tu intentes salvar la teva dignitat,
dia a dia,
mentres torna a començar una nova vida,
amb records de les passades caricies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario