Sents esclatar parts del teu cos,
no entens que falla,
no veus que et falta,
pero entens que et trenquis poc a poc,
i esperes, esperes recomposar-te,
l'habitació ja no té vida,
la càmara ja no té carret,
el televisor perd els colors,
els mobles han desaparegut.
Sense adonar-te'n les plantes del jardi
estàn brillant sota un refléx d'esperança,
de la finestra brota una llum de consol,
l'ametller ha florit flors de pau,
hi ha gent pel carrer,
somrients pel bon temps.
Te'n adones de que no hi ha res finit menys la teva pròpia vida,
quin sentit tendria una vida sense fi?
quin sentit té un amatller sense flor?
quina vida és vida sense somriure?
quina esperança sense un raig de llum?
Per fi has conseguit obrir els ulls,
tot segueix igual, pero res és el mateix,
hi ha tota una vida per existir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario