Portes sinceres mirades,
a l'abisme de dolçes paraules,
petites grans rialles,
repletes d'esperança
que dibuixes a les seves cares,
i els enganxes amb la teva gràcia.
La nit es fa fosca,
la teva fosca pell després de la platja,
la teva pell salada,
després et mulles els llavis en una clara
se'ns fa tard, i te'n vas.
I després tornes,
un adeu amarg en els llavis,
plena de petons que volies donar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario