En una crisis que sembla no acabar mai,
no veus quan t'arribarà l'hora,
l'hora de seguir endevant,
deixar la ment en blanc.
La tardor ja s'ha impregnat de l'aroma
del terra mullat,
les teves petjades graven per on has passat,
un passat que intentes olvidar
però que et persegueix agafan-te la mà.
Travesses camps i països
buscant un sentiment avariat,
amb l'esperànça de no trobar-lo mai,
així seguir el teu camí,
marcat per el terra mullat,
d'aquesta impregnada tardor de tu.
