M'agrada pensar que no seràn sempre paraules,
que l'engany deixa de ser una diversió,
i la fantasia es converteixi
en la realitat que vivim.
M'entristeix pensar que no et pugui mirar,
que no pugui callar-me,
que l'engany acabi amb la diversió,
i visqui en una fantasia.
A vegades, simplement a vegades,
m'agrada no pensar-hi.