Tot segueix a les fosques,
la claror de la finestra et desperta,
la frescor de l'habitació t'abraça.
He perdut la noció del temps,
quina sensació més grata,
quin pensar més olvidat,
potser ja és de tarda
o se'ns ha fet de nit.
Tens els ulls mig tancats,
jo no els he pogut tancar mai,
veus com t'estic mirant.
Et dones la volta amb moviments sutils,
sense sortir mai del llit,
on tot és més fàcil de dir,
buscant el meu pit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario