Dues nits pel matí

Dues nits on la foscor t'abraça,
desitjes despertar.
Al matí un raig de claror,
un llençol,
i dos cossos entrelleçats.
No he deixat de mirar-te,
per saber cada punt de la teva cara,
descobrir la foscor dels teus ulls.
T'abraço,
la llum és tènua,
dic,
siguem un,
així portar els teus llavis,
sempre amb mi.
Un joc amb les mans,
els peus creuats,
el teu cap al meu pit,
ja són set hores voltant el llit,
i no vols marxar, quedet amb mi,
seguirem fins la nit.

Necessitat sobrehumana
d'expressar el que hem passa,
on les paraules han quedat en petons,
i el petons en paraules.

La teva tendra mirada,
culpable,
les teves caricies,
l'arma,
el meu cos al teu costat,
la víctima.

Son versos amb por,
amb esperança,
per veure el final
dels teus ulls foscos
i saber tot de tu.

S.A.