Per hivern, el carrer fa olor, a fulla mullada.

M'equivoco una vegada
rera un altra.
Els impuls se me'n van de
les mans. Serà que tinc
massa sang bombejant,
que en el cap me'n
falten racions molt grans.
Serà que ja no sóc capaç de pensar,
en res, que no siguis tu.

M'estiro al sofà,
que està a l'habitació més gran,
en el meu quarto
les parets es fan de rogar,
Les llums apagades, y una fresca corrent.
Tanco els ulls, revisc les paraules tendres,
les carícies, i la teva rialla.

Ningún ànima es passeja pel carrer,
ja fa fred com per sortir a pensar,
m'hauré de conformar amb el sofà,
si pogués venir-te a buscar,
per anar de la mà.

Preguntem què em passa,
que no tinc paraules per dir-ho,
preguntem com ho pots arreglar,
que no tinc paraules per dir-ho,
preguntem si et vull,
que les paraules no acabarien mai.

S.A