La vida en blanc i negre

Només cauen gotes
que regalimen per les meves galtes,
de la pluja constant d'un dia trist.

He perdut la il·lusió,
la vida en blanc i negre,
no existeixen els colors vius,
et vaig demanar que no em deixessis mai.

Els bancs del passeig es troben buits,
ja no hi anem a passar fred,
per així abraçar-nos.
Com encara camino
si no tinc sang a les venes,
si tu et vas quedar el meu cor,
i la meva ànima s'ha desentès de mi
perqué es troba trencada.
Intento juntar les peçes,
i recomposar-la,
però el temps sembla que no avança.

Si em trobes a faltar,
fes-m'ho arribar,
o millor, digam-ho tu,
que recordi el so de les teves dolçes paraules,
les teves mans, a la meva pell,
i la teva mirada, al meu rostre.


S.A.