A l'andana del tren,
el record de veuret passar,
desvel•la el teu aura en cada passatger, i observo si seràs tu qui està al meu costat.
Paro un moment, torno a la realitat, no ets tu qui està marxant,
tonteria de cap que m'enganya
i em fa veure el subconscient, deformant la viva imatge, un salt al pit, un buit a l'estomac.
Encara et seguiré buscant, entre cares de desconeguts que passen
desapercebuts, que no es fixen en que al mig de l'andana em trobo
buscan-te.
S.A
No hay comentarios:
Publicar un comentario