El vent de pluja bufa,
per la finestra de casa entra la frescor d'un mal dia d'estiu.
El gat s'amaga entre les meves cames per refugiar-se
de la foscor dels carrers.
Mirant les muntanyes, la boira les abraça,
mentres un llamp es dibuixa al cel,
i les gotes de pluja deixen constància
d'haver arribat al nostre terra,
mullant la pedra de l'empedrat de casa,
per després deixar la marca a les rajoles de la cuina.
Encara ronroneja el gat entre les meves cames,
s'aixeca i les busca per acariciar-les,
el sofà m'atrapa mirant la finestra que dona al jardí,
un jardí verd que avui està trist i que crida al son dels llamps,
tapant la melodia que surt dels altaveus.
Velvet Underground, 'Sunday morning' avui ha estat callat,
la perturbada natura la fet callar, ho sento Lou Reed,
encara ets un dels grans, pero la pluja és la nostra senyora.
S.A.
No hay comentarios:
Publicar un comentario