jo i el meu cap(1)

A vegades ho penso i em dic, pretens ser qui vols ser, o qui ets és qui vols ser.

M'escolto a mi mateix, n'aprenc de mi mateix, sé que podría canviar coses

també sé que n'han canviat de coses.

Ja no em dic el que em solia dir, i tampoc faig el que em deia. Recordo pensar en el jo

del després, esperar arribar a ser algo més, pero sense ser qui no vull ser, i en vaig aprenent.

Encara em queda molt cami per fer, pero veig el que els hi dic, tot sembla molt coherent,

em permitira dir que intel·ligent.

El gran problema d'ajudar a la gent, és que olviden que tu també ets gent, i que necessites que t'ajudin com als demés.

Mai t'has preguntat si estas boig?

M'ho pregunto constantment.

Hi ha dies que pel carrer vull que se'n adonin que en sóc de diferent, que tampoc en vull ser un més, amb quines expectatives de futur viuria si volgués tornar-me com ells.? No puc amb aquells que no tenen expectatives, és com no tenir esperança de futur o no tenir ànima.

M'ho he preguntat molt, que és l'ànima? no em crec cap definicó, cada un la té en el seu propi racó.