lunes, 30 de mayo de 2011

CAMI D'ALT I BAIXOS





Sents esclatar parts del teu cos,
no entens que falla,
no veus que et falta,
pero entens que et trenquis poc a poc,
i esperes, esperes recomposar-te,
l'habitació ja no té vida,
la càmara ja no té carret,
el televisor perd els colors,
els mobles han desaparegut.

Sense adonar-te'n les plantes del jardi
estàn brillant sota un refléx d'esperança,
de la finestra brota una llum de consol,
l'ametller ha florit flors de pau,
hi ha gent pel carrer,
somrients pel bon temps.

Te'n adones de que no hi ha res finit menys la teva pròpia vida,
quin sentit tendria una vida sense fi?
quin sentit té un amatller sense flor?
quina vida és vida sense somriure?
quina esperança sense un raig de llum?

Per fi has conseguit obrir els ulls,
tot segueix igual, pero res és el mateix,
hi ha tota una vida per existir.



viernes, 27 de mayo de 2011

influencia de una noche anonima

Tras un momento de versatilidad, un momento de tranquilidad, una cerveza en mano y una buena canción de angus and julia stone, aquel momento de tranquilidad, donde la realidad difusa tras copas y cervezas todo se dibuja como si de un ilustrador que proyecta la vida, la realidad, el momento ,el presente y tantos momentos reclusos en el interior de uno mismo, incapaz de describir la sensación del sentir en el momento del vivir, sueño, ganas de soñar en aquella versatilidad, soñar, dormir, crear tu propia realidad donde la proyección ilusa de tu propia visión,
claramente no existe ni existira, aquel lugar propio del si mismo, al fondo de tu propio ser que sabe a amargo y lo amargo sigue siendo algo bastardo, lo bastardo, infrastuctura creada por tus dolencias.

miércoles, 25 de mayo de 2011

Perplejas palabras desdibujan tu alma

Oscilante anatomia perfecta,
conteneo que desvela arrogancia,
rápido y feroz como un tren sin parada.
En tu mirada esa entusiasta que te salva cada mañana de un destino trágico
y traslucido y complejo futuro creado por ti y para ti,
para deshacer tu perfecta astucia
que desvela sin palabras la sabiduria aprendida en terminables días de perplejidad,
sin venganza, sin verguenza de nada, natural, lanzada, intrusa de tu alma,
obstaculizas tus palabras con gritos sordos que hablan
y llamas al subsconsciente, que com bien sabe,
no es consciente de la belleza que desprenden tus miradas,
palabras,incluso tu arrogancia.

jueves, 19 de mayo de 2011

la magia de leonard

El temps passa i es tan incert,
que la preocupació t'envaeix l'alè, sense més les paraules perden sentit i en el buit apareixes sense sentits, tan sols carn caminant en un cami indecis, que et prepara la vida després de no parar de sofrir.
Tan sols passa el temps, i les ferides i els teus sentits recuperen el teu ale,les paraules cobren infinites formes de ser, i tot acaba per fluir amb la forma d''un sentit.

miércoles, 18 de mayo de 2011

Nadie vive de acuerdo con su epoca

Quantes vegades t'ha dit algú que ell no és d''aquesta época o que li agradaria viure en un altre época?
Qué està passant amb les farides de la societat, els fallos de la humanitat?

Ens estem tornant quadrats, encara que amb pobresa,guerres y poca dignitat la societat s'està tornant perfecte.
Que se'n ha fet de tot l'autentic, aquelles esquerdes que carecteritzaven cada personatge del món real, s'estan tancan i ens estem estancant.

Si pensem en fa uns anys res era igual, jo no en se res de llavors, pero he llegit, he llegit bastant i no hi havia tanta complexitat ni falsedad.

Tendeixo a emocionarme al sentir a parlar del món, a llegir el món, m'agrada veure com el hemingway no tenia por a la mort fins hi tot com bukowsky odiava les drogues pero era un borracho o que kerouac fos capaç de creuarse tot amèrica sense un ral, ja no es pot viure així, tot són portes tancades, ja no es pot escriure del tot, perqué el tot és quadrat.

lunes, 9 de mayo de 2011

entre crisis

Entre sueños de sueños del punto más profundo del ser,
la esencia del no parar de fingir creatividad muy mundana.

Un fín común, como la vida misma,
recluso en lo más hondo de ti,
grita un sinfín de vidas por extingir.

Aquellas pesadillas duraderas como vivir ,
que viven entre muros de insomio por el vivir.

En sueños de dulce oscuridad
desde la lagrima que surge al nacer,
una brecha resurge del joder,
joderse sin parar,
aquel mútuo acuerdo fruto de esta enfermedad.

Tres puntos residen en el mundo propio,
un triángulo de vértices como púas,
que realizan una guerra propia y sútil
para herir cualquier parte de tu fín.