finals agost

Després d'un descans,

em tancaré amb els meu llibres;

els menys preciats.

Amb la panxa buida,

els pulmons tacats,

la pell fosca,

el cabell més clar,

i una barba llarga, tenyida per la mar.

Sense ganes de fer res,

pero per fer-ho tot,

averiguar com serà aquest nou any.

intentaren allunyar-me de mi mateix

Mentre el meu cos descana,

m'allunyo amb una canço un tant clàssica,

em desfaig del físic per enlairarme en el psiquic,

món intel·lectual que mai t'enganyarà,

la lògica i la locura,

dues parts que ballen agafades de la mà.

Dins del cap no hi ha diferències,

tan sols igualtats,

entre lo real i el desitjat,

dos móns,

estaré bé et dius a tu mateix,

paral·lelament et mires des de dalt,

et veus trencat,

et vas recomposant,

penses...deu haver estat una caiguda molt gran.

Pel matí ja no te'n recordes,

per la tarda tot torna a ser igual,

el següent any dius que serà l'últim,

que ja no et tindràs que recomposar,

pero cada vegada les caigudes et fan més mal,

deuen ser des de més a dalt.

Ja res surt com abans,

has perdut velocitat,

intentes allunyar-te de tu mateix.

En canvi et vols refer,

tornes a mirar-te,

davant el mirall, i et repeteixes,

repeteixes,

repeteixes,

cada matí serà un dia millor pels dos,

cada migdia tindrem un millor dinar,

cada tarda farem més activitats,

riurem,

cada nit coneixerem gent nova,

noies noves,

alguna ens enamorarà,

però no te'n olvidis,

el primer és el teu cap,

tu i jo,

jo i tu,

jo i jo mateix ,que és qui ets tu,

Somrius com mai,

aprecies més el teu voltant,

tot ha servit per tornar,

el cap ja no se t'envà

les paraules semblen coherents,

les idees no tant llunyanes,

coneixes nova gent.

Estas nou,

t'has refet de nou,

ho saps,

no tornaràs a caura,

has aprés el que havies olvidat,

al voltant, el teu voltant va a la teva velocitat,

ara saps apreciar les coses,

ja no els hi dones tantes voltes,

tornes a creure en tu mateix,

tots són exits,

llavors...te'n adones...

confiar, confiar en un mateix.

joy division

Tras horas de oscuridad

de poca lucidez y de enfermedad,

un sonido directo de los suburbios,

desde Manchester,

retumba.

Sonido trágico ,

lleno de deprimentes sombras,

la sociedad y uno mismo cantan,

voz grave varonil, detonante de perturbados pensamientos,

grave enfermedad la locura, la demencia, llenó de golpes

su cabeza, no fuera, dentro, donde le dolía.

Acabó con su vida, la de la banda también.

salada

Portes sinceres mirades,

a l'abisme de dolçes paraules,

petites grans rialles,

repletes d'esperança

que dibuixes a les seves cares,

i els enganxes amb la teva gràcia.

La nit es fa fosca,

la teva fosca pell després de la platja,

la teva pell salada,

després et mulles els llavis en una clara

se'ns fa tard, i te'n vas.

I després tornes,

un adeu amarg en els llavis,

plena de petons que volies donar.