Més avall que la capa més fina
que separa la llum i la foscor del mar.
Sentir una força que t'empeny a la superfície,
remuntant la foscor,
i quedat-se la llum.
Un sol brillant d'un dia d'estiu,
una cara nova d'esperança,
animan-te a sobreposar-te,
amb paraules que mancaven.
La confiança que t'abraça,
entre dos cossos a la distància
que tenen contacte,
sentint el tacte de la pell nua
en la meva imaginació,
mentres els ulls et brillen de l'emoció,
al trobar-te en un món nou.
S.A.
No hay comentarios:
Publicar un comentario