Parlem d'un temps llunyà,
que ja no en sòc conscient del
temps que ha passat.
Desperdiciaria la vida que porto,
la deixaria en mans dels bancs,
de les farmàcies, dels polítics, i de l'endemà.
Poca vergonya he tingut jo sempre,
i la poca que em quedava la vaig perdre
en riure per no plorar.
Davant la caiguda de l'orgull,
quan em vaig acotar,
i me la van ficar, polítics corruptes,
que van allargar la mà,
i sense himen em van deixar.
S.A.
No hay comentarios:
Publicar un comentario